Skip to content

Miquel Duran

La part més personal del meu blog Edunomia

Image

Aquest vespre he anat a l’acte de graduació de la 27a edició del Màster MBA de la UDG (@udgmba, Master in Business Innovation and Technology Management) convidat pel seu director Rudi de Castro (@rudi_dkas). A part de l’interès que té ser a un acte d’aquestes característiques, també he pogut seguir la xerrada d’en Francesc Grau (@fgrau) titulada “Twitter en una hora”. En Francesc, que ahir va participar en l’sprint-tweet del #tedxudg, avui ens ha donat una lliçó sobre l’ús de twitter. Tenint com a inspiració el seu llibre Twitter en una setmana, ens ha proporiconat alguns elements de reflexió lligats a twitter. En particular, m’ha agradat, i hi coincideixo, en la seva apreciació de twitter com el darrer (o un dels darrers) espais de llibertat d’expressió a Internet.

Durant l’acte d’un ahora (de pagès) he fet vàries piulades, que recullo aquí (per odre temporal invers)

Ressonancers a twitter resonancers.com /cc @mferres un concepte après de @FGrau ahir

#tw1hora en @FGrau defensa a #udgmba un timeline amb info variada

Nou concepte après amb @FGrau a #udgmba Ahir al #tedxudg vaig ser Resonancer !

En @FGrau a #udgmba: twitter – superpoder de l’habitant glocal

El món real i el digital esdevenen híbrids /by @FGrau a #udgmba

En @FGrau a #udgmba parla de Relacions Augmentades, a la xarxa. O sigui alter ego digital, teputació digital

Twitter és l’única xarxa social que permet separar informació de relació @FGrau a #udgmba

#udgmba en @FGrau sempre amb idees clau: fa tant poc que tenim twitter…

Sentint en @FGrau a la #fundacioudgid – Twitter en una hora. I agraït per ser ahir al #tedxudg

I via @univgirona hi ha també…

Al #udgmba graduació amb vr @garciagil i director màster @rudi_dKas flic.kr/p/bWecAN

El vr @garciagil entrega diplomes a #udgmba flic.kr/p/bWg5W5

En definitiva, alguns nous conceptes:

  • El ressonancer
  • El de relacions augmentades
  • El d’hibridació entre món real i món digital
  • El de timeline amb informació de caire variat (per què no parlar de què es menja, o d’on es va en bici?)
  • El de separació (a twitter) entre informació i relació (following/followed)

Gràcies al Màster UdGMBA i a en @fgrau per aquest acte!

A la foto: la directora del departament, el VR @garcial i el coordinador del màster @rudi_dkas

Image

Image

Ja ho tenim tot preparat per al #TEDxUdG que es farà aquesta tarda (link UdG, link TED.com) al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. Ja tenim les 11 xerrades d’investigadors de la nostra Universitat. Ja tenim els focus, les càmeres, les lletres 3D del logo, les samarrates, els identificadors… I tenim les ganes de mostrar la UdG a la comunitat universitària, als assistents presencials i a qui segueixi per streaming aquest esdeveniment.

Però a part de les onze xerrades, com en qualsevol TEDx, s’hi passen dos videos escollits entre el repertori ample que hi ha disponible al web de TED.com.

Per al TEDxUdG n’hem escollit dos que ens han semblat escaients al que volem que sigui aquest TEDx:

El de dades obertes d’en Tim Berners-Lee, perquè la informació ha de fluir, la societat ha conèixer les dades que l’afecten, ha de saber quins són els fets i ha de poder tractar-les adequadament. Perquè les institucions públiques han de ser més transparents, han de poder proporcionar informació a la gent. A més, també cal investigar i innovar en la utilització d’aquestes dades obertes. Perquè poden abastar una gran quantitat de bits, o perquè cal fer-ne estadístiques i digerir-les, tot sabent treure’n el fruit adequat.

El de fotografia impossible de l’Eric Johansson, perquè sap captar idees, és una mostra de com generar una imatge que representi una idea, i d’on de fet n’apareixen més idees. Perquè certament la ciència i la raó són el fonament de la Natura i del món físic, però també cal un flux de conceptes, d’idees i d’imaginació que són els que fan de la Natura un espai habitable, i són els que fan d’aquest món un lloc social i un entorn sostenible.

Tim Berners-Lee: The year open data went worldwide (link)

At TED2009, Tim Berners-Lee called for “raw data now” — for governments, scientists and institutions to make their data openly available on the web. At TED University in 2010, he shows a few of the interesting results when the data gets linked up.

Tim Berners-Lee invented the World Wide Web. He leads the World Wide Web Consortium, overseeing the Web’s standards and development

Erik Johansson: Impossible photography (link)

Erik Johansson creates realistic photos of impossible scenes — capturing ideas, not moments. In this witty how-to, the Photoshop wizard describes the principles he uses to make these fantastical scenarios come to life, while keeping them visually plausible.

Photographer Erik Johannson creates impossible but photorealistic images that capture an idea, not a moment.

Image

Demà a la tarda tindrà lloc a l’Auditori Monturiol del Parc Científic i Tecnològic de la UdG el TEDxUdG, un event relacionat amb les xerrades de TED, organitzat per la pròpia UdG i que jo mateix he impulsat activament en demanar la llicència (web al TED.com, web a UdG.edu)

L’esdeveniment de demà és un TEDx dels anomenats universitaris, que tenen un caire una mica més acadèmic i més relacionat amb l’educació superior que els TEDx normals. De fet, als USA el 40% dels TEDx són de tipus universitari, però en el nostre entorn la majoria són muntats per organitzacions relacionades amb l’empreneduria, innovació, màrketing i comunicació.

La UdG és doncs la primera universitat espanyola pública presencial que organitza un TEDx (la Univ.Internacional Menéndez Pelayo i algunes privades ja n’han fet). Crec que és una oportunitat molt bona perquè alguns dels nostres millors professors-investigadores mostrin el que fan, el que volen fer, i sobretot, el perquè fan el que fan i volen fer el que volen fer. El perquè el que fan és útil socialment.

Hem escollit el lema “Swell people and ideas. Enhanced university” per mostrar que la universitat la formen, abans que res, persones que tenen idees. A més, volem fer palès que la universitat ha canviat, i sempre es reinventa encara que sembli que no canvia. L’educació superior és un tresor (igual que tota l’educació) que totes les societats tenen. En aquests moments complexos, el paper de la Universitat és més important que mai, ja que és un referent social i un far que ajuda a moure’s per les convulses aigües de l’actualitat.

La UdG té un projecte pensat per als propers anys: el Projecte 2020, el Campus Euromediterrani del Turisme i de l’Aigua. La UdG té molts de grups de recerca que, amb una tasca a vegades silenciosa i poc agraïda, arrosseguen el carro del coneixement i de la formació superior. El TEDxUdG és una oportunitat per conèixer persones i idees de la Universitat de Giron en un llenguatge planer, d’una forma comprensible i sense perdre rigor intel.lectual.

La selecció de ponents ha estat difícil, perquè a UdG compta amb moltes persones que la potencien. Igual que ha estat molt difícil confeccionar la llista d’assistents presencials, limitada a 100 per imperatiu de la llicència TEDx (esperem que en poguem fer una segona edició, que no té aquesta limitació).

Però el TEDxUdG serà retransmés en streaming, amb un esforç de realització audiovisual compatible amb una política d’austeritat pressupostària. I cada xerrada serà gravada en video i inclosa al conjunt de xerrades del web general del TED. Esperem que això contribueixi a la projecció internacional de la UdG.

Muntar el TEDxUdG no ha estat fàcil, però l’equip organitzador (el “core team”) ha treballant de valent i amb molt d’entusiasme. Fer el TEDxUdG és també impulsar el concepte d’Universitat 2.0. Perquè demà els assistents i els que vegin la retransmissió en directe seria bo que fessin servir les xarxes socials per anar comentant les xerrades dels ponents. Dir el que està bé, i també criticar constructivament el que no està tant bé. Perquè la crítica forma part consustancial de la Universitat.

He d’agrair la feina del “core team” en general, i el lideratge de la Meius Ferrès (@mferres) en particular, que sap coordinar un equip engrescat. Estem contents de la resposta, i dins de la humiltat ens sembla que el TEDxUdG pot ser una jornada molt interessant.

Estem fent servir el hashtag #tedxudg per a les piulades a twitter, i a les xarxes socials només cal buscar-hi “tedxudg”. A partir d’ara anirem coneixent millor els ponents i el que ens han explicat.

El TEDxUdG és un esdeveniment bilingüe, i per això algunes xerrades són en català i d’altres en anglès. I en tot cas, el lema és clar: Swell people and ideas. Enhanced University.

Image

Avui he fet la xerrada Els quasicristalls. De jocs de mans a Premi Nobel a l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran, a la Casa de Cultura de Girona. Aquesta és la tercera vegada que hi participo, i la veritat és que com els altres dos cops, ha estat una experiència molt agradable per la receptivitat de les persones assistents i per l’acollida dels organitzadors.

Ha estat un bon exercici durant els dies de tranquil.litat de Setmana Santa d’entendre una mica què són els quasicristalls, què són els Mosaics de Penrose aperiòdics, l’art islàmic, la raó àuria, la història del Premi Nobel de Química 2011, i el més difícil: entendre la connexió entre els jocs de mans basats en el Principi de Gilbreath i els mosaics de Penrose aperiòdics basats en rombs. Això serà motiu d’una altra entrada al blog, ja que per explicar l’article de De Bruijn A Riffle Shuffle Card Trick and its relation to quasicrystal theory cal una mica d’espai i tranquil.litat.

Per il.lustrar la connexió entre quasicristalls i matemàgia he fet un parell de jocs de mans. Al principi, el de separació de parells de cartes vermelles-negres (Primer Principi de Gilbreath), on he tret 4 persones a l’escenari (a la foto). Al final he fet per primer cop el joc de famílies de 4 pals, amb cartes Jumbo espanyoles. Tots dos han sortit bé. L’anècdota ha estat que, en tots dos casos, i malgrat demanar explícitament un dels participants al joc que em diguéssin un número entre 10 i 20, m’han dit “9″ al primer joc, i “8″ al segon. Els nervis fan estralls!

La presentació que he fet servir està penjada a Slideshare:

En aquesta conferència he fet per primer la connexió del meu nou mòbil i de l’Ipad directes al connector VGA del projector de la sala. En particular, amb l’IPad he fet servir l’aplicació Penultimate per guixar al cim d’un diagrama de Penrose en blanc, per mostrar els camis de les tessel.les i veure com es compleix el teorme de De Bruijn i la seva connexió amb els jocs de mans basats en el Principi de Gilbreath.

He aprofitat que els diagrames de Penrose comporten pentàgons per parlar de la raó àuria, i per mostrar com a les cases de l’onyar de Girona s’hi troben fàcilment exemples de rectangles auris. També he mostrat una foto, feta just abans de la xerrada, d’un edifici de Girona ple de pentàgons irregulars que tessel.len part d’una façana.

La foto que il.lustra el principi d’aquest post l’ha feta i piulada en @jordipoater a http://twitter.com/jordipoater/status/189740524243132416.

Foto amb els organitzadors:

Image

Per a aquesta xerrada he anat reunint força documentació. Aquí la relaciono:

Image

He vist que en Christian Negre (@applejux) ha fet una valoració al web escuela20.com de les jornades Espiral-DIM-Aulatic, que inclou en particular un llarg comentari a la meva xerrada de divendres, que vaig recollir al post Fem possible allò possible o la re-evolució educativa amb les TIC. Em sembla que val la pena recollir-la, ara em toca a mí tornar-hi un bon comentari…

La jornada empieza ardiente. Miquel Duran, arremete con un discurso futurista, citando una larga lista de novedades tecnológicas relacionadas con la educación. Me gustaría creer que la mayoría de profesores universitarios están tan al día. La sala se ha llenado rápidamente. De una treintena cuando entro, al centenar. Habla de muchos temas habituales en este podcast (en inglés), al que estoy suscrito desde hace tiempo y que recomiendo con fervor. Futurista, pero real. Menciona el tema (impresionante) de la impresoras 3D que empiezan a instalarse en algunas bibliotecas públicas de Canada y EUA a las que acuden los crecientes grupos de apasionados del DIY del siglo XXI. Me aparece una duda durante su exposición y la publico en twitter con la etiqueta #jespidim. Casualmente, al cabo de unos minutos, cita la pregunta. Me pregunto si el señor Duran es ya un ciborg con un xip instalado que le permite leer su línea de tiempo sin fijar sus ojos en alguna pantalla conectada a Internet. Pero la respuesta es breve, demasiado. Como profesor universitario, apasionado por la tecnología cutting-edge (de última generación) y pesimismamente optimista, me gustaría saber cuál es su opinión en relación al hacking de las instituciones educativas. Organizaciones como P2PU prescinden de las organizaciones establecidas para compartir conocimientos. Ken Robinson hace años que habla de la inflación académica, ¿es esta una respuesta? Con un poco de suerte lee este texto y se anima a compartir sus pensamientos.

Sóc pessimismament optimista? Potser sí que té raó, en Christian. Gràcies!

N’hem parlat via twitter. Espero poder respondre aviat.

Image

Avui al matí he fet la xerrada Fem possible allò possible o la re-evolució educativa amb les TIC al Saló Expodidàctica, a les jornades #jespidim (Espiral-DIM-Aulatac), coorganitzades per l’Associació Espiral, Educació i Tecnologia. El Program s’ha desenvolupat al llarg de dos dies (va començar ahir) i està evidentment vinculat a l’existència del Saló de l’Ensenyament.

La veritat és que he tingut força seguiment a twitter, via el hashtag #jespidim (veure-ho via topsy.com), segurament és de les xerrades que més ha comentat el públic assistent. És clar que, igual que he fet alguna altra vegada, he demanat explícitament que s’anés comentant el que deia sense cap por, com una forma d’avaluació instantània.

Resum de la xerrada:

El paper de l’educació, en temps convulsos com els que estem vivint, segueix essent qüestionat. Tothom vol una millor educació, a tots els nivells, i tothom somnia en una educació millor. Amb el nou concepte d’educació al llarg de la vida, a més, l’educació ja no és una preparació per a la vida, sinó que és la vida mateixa.

Però els temps convulsos no tan sols ho són des d’un punt de vista polític i econòmic, sinó també per la irrupció disruptiva que suposa la Internet i tos els estris que permeten fer-la servir de forma intel.ligent i eficient, on quatre tipus de pantalles (del rellotge al portàtil) ens acompanyen i tres més (de la pissara al cinema) ens contemplen altives. Això comporta noves preguntes, nous dubtes, noves possibilitats de canvi per millorar, que fins i tot porten a dubtar del futur d’institucions com la universitat clàssica: l’increment de cursos MOOC (“Massive Open Online Course”) pot fer-hi pensar, en xoc frontal amb viatges recents com el Procés de Bolonya.

El mateix procés d’aprenentage es revoluciona: la gamificació, els laboratoris virtuals, la realitat augmentada, la realitat virtual superposada – en definitiva estem davant d’un veritable hacking de l’educació, on tot sembla poder-se canviar.

Som encara a la Internet de les Persones, però estem albirant ja la Internet de les Coses. L’educació, des de primària fins a la universitat, i al llarg de tota la vida, haurà de tenir en compte un món on tot estarà interconnectat, on estarà ple de robots plens de sensors i que faran tot tipus de coses. Un món on les habilitats digitals (i les comunicatives!) seran tan necessàries com saber llegir, escriure, sumar i restar. Un món on la docència 2.0 fa canviar ja la relació entre professor i estudiant, on hi apareix el concepte de metaaula.

Aquesta xerrada intentarà proporcionar algunes pistes i claus d’aquests temes i mirarà de fer reflexionar sobre el futur que (sembla que) ens espera.

Encara que volia fer la presentació en HTML5, al final he anat més ràpid fent-la amb un clàssic powerpoint (tot arribarà!). per això la tinc penjada al slideshare:

Entre d’altres idees he esmentat les noves propostes sobre hackejar l’educació, és a dir, donar solucions ràpìdes, encara que no siguin les més elegants, als problemes actuals.

He mirar de fer una xerrada optimista, però no he pogut evitar acabar preguntant els assistents sobre si tot plegat és sostenible, sobre quin és paper del professor en aquesta nova societat 2.0, sobre com podem seguir els continuats avenós tecnològics i de presentació de continguts.

He d’agrair en Xavier Sunyer (@xsune) que hagi pensat en mí per fer aquesta conferència, i també el paper del moderador, en Juanmi Muñoz, que ha sapigut indicar-me molt bé el temps que tenia disponible.

Foto: piulada per @mudejarico a http://twitter.com/#!/mudejarico/status/183126622537383937

Image

Aquest matí he pogut assistir a una altra Sessióweb, la 27a, al Centre d’Estudis i Formació Jurídica Especialitzada (CEJFE) de Barcelona. Aquest cop ha estat una xerrada especialment interessant, ja que la impartia la Tiscar Lara, de l’Escola d’Organització Industrial de Madrid, amb el títol “Com comunicar en suport digital“. De la @tiscar n’he parlat moltes vegades en aquest blog, i la considero un dels referents en culgura digital a les organitzacions d’educació superior.

Una de les idees noves que he sentit de la @tiscar ha estat sobre quina és la pantalla que veiem a l’ordinador en engegar-lo, o en tenir-lo engegat… hi he concidit al meu tweet des de @miquelduran

Coincideixo amb la @tiscar – la meva portada a l’ordinador és el flux de twitter (al hootsuite)

Un altre concepte interesant és el de la preproducció planificada: el relat, allò que ens ajuda a mantenir un fil argumental – en definitiva, branding, marca, reputació. A més, la comunicació corporativa diu la @tiscar, hauria de desaparéixer com a concepte, i ser remplaçat per una comunicació de tothom. Em sembla bé, però no sé pas com fer-ho.

Sobre l’economia de l’atenció ha dit que ser rellevant, que se’ns escolti, és un valor que té un preu alt.. cal desplegar estratègies per ser útil, rellevant, distingit, que se’ns escolti… en una cacofonia de veus. O sigui, cal fer estratègies de fidelitzar, generar confiança… no som pas els únics, hi ha moltes opcions. Cal treballar en la construcció d’identitat, de marca, d’imatge, de reconeixement.

M’ha sorprés una mica que la Tíscar Lara parli encara de “connectar-se a la xarxa”. Crec que, al menys en uns certs àmbits, la connexió ja és permanent, tot és xarxa, és la Internet de les persones i de les coses. Ha parlat però d’ecosistema digital: cal pensar la xarxa: hi cap tot: pesones, dispositius, continguts… és un ecosistema.

Tampoc no acabo d’estar pas d’acord amb el propi concepte de “comunicar en suport digital”. Potser que fem ja un pas per parlar de “comunicar”. La part digital és tan real com la no digital, em fa l’efecte.

Precisament, com en d’altres vegades, són els meus tweets els comentaris que puc fer a aquesta interessant SessióWeb. Els he fet amb el meu compte de livetweeting @q5x:

#sessioweb La @tiscar esmenta la importància de la serendipitat, dels links dels altres, de la seva curació de continguts diferents

#sessioweb Per això, @tiscar, hi ha tants de catalans que miren InterEconomia… cal decobrir coses noves i opinions dels altres.

#sessioweb sobre l’ecosistema favorable… quans tweets hi ha crítics amb la @tiscar avui ? (ho dic des del punt de vista racional!)

#sessioweb @tiscar parla de la pèrdua de confiança dels mitjans… ostres1 i dels polítics!

#sessioweb Diu @tiscar que hem de tenir cura de la Internet, i defendre-la de les amenaces que té.

#sessioweb M’agrada molt la suggerència de la @tiscar sobre preproducció planificada, és a dir, un relat

#sessioweb La @tiscar suggereix oblidar el concepte de comunicació corporativa – en canvi, cossos comunicants, tothom

#sessioweb Certament, @tiscar, la xarxa és un ecosistema innovador de forma natural!

It’s not about putting the private in the public sphere; it’s about showing the person behind the screen” #sessioweb

El cnvi de “què fas” a “què passa” en la pregunta de twitter és una alra versió de “jo sóc jo i les meves circumstàncies” #sessioweb

#sessioweb @tiscar parla de les postals, com a missatge…per amí és “sóc lluny, però me’n recordo de vosaltres”.

#sessioweb Discrepo un amica de @tiscar, perquè encara parla de “connectar-se a la xarxa”. Encara ens hem de connectar-hi?

#sessioweb @tiscar parla de televidents que piulen. I dels piuladors que miren la tv de forma secundària?

Coincideixo amb la @tiscar – la meva portada a l’ordinador és el flux de twitter (al hootsuite) #sessioweb

#sessioweb La @tiscar diu que en temps real es pot saber com perceb algú un diari digital. De fet, ara ella podria (!) seguir el hashtag

Diu @tiscar que cal construir marca, imatge… #sessioweb Crec que queda molt de camí per recórrer i convèncer la socieat d’això

#sessioweb Abans el món era més simple, diu @tiscar / I també més avorrit :)

La @tiscar parla del punt d’inflexió de fa 10 anys, trencant el monopoli dels mass media… jo penso també en blogs de ciència #sessioweb

#sessioweb Diu @tiscar “Remixing is tasty”… en gastronomia molecular es deconstrueixen coses… el contrari. :) Entropia

A la #sessioweb amb @ticar, sobre com comunicar digitalment CEJFE BCN

Image

Actualment estic una mica implicat en un projecte de l’escola Carme Auguet de Girona per bastir el seu curriculum tot basant-se en la ciència i en la tecnologia. Des de la C4D hi col.laborem tot aportant els nostres tallers de química i de ciència i assessorant en continguts científics, perquè els mestres de l’escola puguin fer un bon projecte.

Precisament avui s’ha presentat aquesta iniciativa al Saló de Descans de l’Ajuntament de Girona, amb presència d’autoritats de l’Ajuntament, de la UdG i dels Serveis Territorials d’Ensenyament.

Per part de la UdG hi col.laboren també Udigital.edu, el grup de Recerca Educativa en Educació Ambiental, i el Grup GretICE. L’Eduard Muntaner (@eduardm) hi ha exposat les bases del projecte. Per part de la C4D, en @pepduran ha fet un petit joc de màgia química amb el petit drac que tenim, mentre que jo he sortit a davant del públic per comentar en viu les possibilitats de les cartes i de la matemàgia com a eina educativa (però no hi he pas fet cap joc).

La veritat és que la nostra participació en aquest tipus d’iniciatives és més factible ara que la C4D té espais disponibles a l’edifici Monturiol del ParcUdG, al tercer pis, ala A. Això ens permet rebre grups-classe, poder disposar més fàcilment del material, i tenir capacitat per muntar tallers per fer a escoles i centres de secundària.

Image

Dimarts al vespre vaig tenir l’honor de participar en un debat entorn dels blogs de ciència (i dels blogs dels científics), coorganitzat per la Fundació Institució CERCA i l’ACCC, al Col.legi de Periodistes de Barcelona. A la taula erem l’Enric Canela, en Xavier Lasauca, la Cinta S. Bellmunt i jo mateix, moderats per en Lluís Rovira, del CERCA.

Si he de ser franc, em va agradar el resultat del debat. Primer la Cinta Bellmunt ens va mostrar la seva experiència com a periodista a l’IPHES de Tarragona, des de la publicació de notícies al blog corporatiu multilingüe, fins als blocs dels investigadors d’aquest Institut. Ja havia tingut l’oportunitat de sentir-la en un altre lloc, i evidentment aquest centre té una gran potència i en tractar temes d’arqueologia els seus articles i blogs són força seguits. Després vam entrar a jugar els tres blocaires més personals. L’Enric em va agradar per la seva franquesa sobre l’objectiu dels seus blogs, alguns polítics, i el més important, el d’actualitat universitària, que mira de treballar cada nit aportant alguna idea que afegeixi valor a les notícies del dia, tot mirant de crear una mica d’opinió. En els deu minuts que tenia, va explicar bé la seva experiència blocaire i el fet que té un blog perquè li agrada i s’hi sent còmode.

Per la meva part, vaig parlar del que toco al meu blog Edunomia, tot esmentant el meu mesoblog edunoming i el twitter, com a nanoblog. Vaig fer més esment de l’habitual, però, en la sostenibilitat de tot plegat, i vaig preguntar vàries vegades si podríem aguantar gaire treballar 25 hores al dia.

En Xavier Lasauca va aportar el punt de vista d’un físic de formació que treballa a l’administració, amb el seu blog que fa poc va tenir el Premi Blocs Catalunya a la categoria de ciència. Va incidir en la qüestió de la reputació i en la valoració de les institucions investigadores i científiques.

Posteriorment el públic va fer una bona colla de preguntes, que van anar des de si estàvem preocupats per les mètriques (no: ho fem perquè creiem que hem de fer-ho, i ho hauri de fer tothom!), fins a les polítiques de divulgació de la ciència en els programes de finançament de la recerca.

En Lluís Rovira em reservava una sorpresa final, quan em va demanar que fes un joc de mans (em va presentar com a mag aficionat). No vaig tenir més remei que fer (i triomfar!) el joc de spelling amb cartes químiques.

He d’agrair la presència d’en Pep Anton Vieta (@pquimic) a la sala, que em va donar confiança, i a qui vaig posar com a exemple de deixeble blocaire i que està fent la tesi doctoral a cavall entre ciència dura i ciència 2.0.

Les piulades, fetes amb el hashtag #cercablocs, es poden trobar a http://www.tweetdoc.org/View/37164/cercablocs

En acabar, vam anar a sopar amb l’Enric Canela, en Xavier Lasauca i en Lluís Rovira, on vam poder parlar una bona estona d’universitat i de ciència… i on vaig acabar posant-los el problema del T-Puzzle. Com van patir!

Les fotos són d’en @pquimic amb el mòbil.

Image

Image

Divendres 24 va tenir lloc la Jornada de Portes Obertes de la UdG, on hi vaig fer una petita xerrada titulada “Experimenta la dimensió augmentada de la UdG 2.0″, en col.laboració amb en @pquimic i la @mferres. De fet, l’audiència era de professors de Batxillerat i ESO, ja que els estudiants eren fent voltes pels Campus i assistint a les diferents xerrades d’orientació dels estudis.

Mentre en @pquimic va mostrar alguns exemples de realitat augmentada en l’àmbit de la ciència i la química, la @mferres (a la foto) i jo mateix vam comentar com la UdG aprofita i innova en la utilització de les eines 2.0 i en les eines de realitat augmentada. Sortint a fora, vam mostrar alguns exemples de l’utilització de les capes de Layar, per exemple amb la ubicació dels edificis de la UdG, o amb l’Itinerari Químic Augmentat.

Cap al final de la jornada de portes obertes els companys de la C4D @pquimic i @pepduran hi van fer un petit experiment espectacular, a la porta de la Facultat de Ciències; a la foto el dimoni @pepduran celebra l’èxit de l’experiment, mentre en @pquimic s’afanya a piular-ho!

Image

En definitiva, un agradable jornada que va tornar a servir per mostrar la UdG als estudiants de batxillerat (i també alguns d’ESO) i per compartir algunes estones amb els professors companys de secundària.