Ahir vaig ser convidat a fer una petita xerrada durant l’acte de presentació dels recursos educatius de la ciutat de Girona, que es va fer al Teatre-Auditori de Sant Narcís. Després dels parlaments de la regidora d’educació, Núria Terès (“Ciutat educadora) i de l’alcaldessa Anna Pagans (“Cal creure en l’educació”), vaig esmentar el paper de la ciència per a la ciutat educadora i el paper incremental que la Universitat juga en l’entorn educatiu local.
Després de les curtes paraules sobre educació, ciència i universitat, vam passar a un to més distès amb pinzellades dels nostres tallers de química espectacular i de màgia química, amb en Pep Duran, en Pep Anton Vieta i la Laia Guillaumes, ben acompanyats pel nostre ful.lerè de paper favorit (vaig aprofitar per recordar al públic, format majoritàriament per mestres, la descoberta d’aquest estiu de grans quantitats de C60 a l’espai interestel.lar).
La Quimiluminiscència, el monstre del wàter (nova versió de tres boques), una mica d’origami per fer el C60 i altres escultures en paper, van tenir un bon èxit. El remat final va ser el nostre efecte estrella: l’endevinació mecanoquàntica d’una carta escollida per la regidora d’educació i transmesa per ones telepàtiques bluetooth amb mòbil, al mag Pep Duran, seguit de la revelació màgica en un paper blanc present davant de tothom des de l’inici de l’espectacle.
Des d’un parell d’hores abans, fora de la sala del teatre, moltes taules contenien informació sobre els recursos educatius de Girona, impulsats per diferents entitats, i coordinats per la Caseta de la Devesa.
Felicitats a la Caseta de la Devesa , a tothom, per la iniciativa. I gràcies als assistents que ens van fer les coses fàcils (els nervis sempre hi són). A les fotos, l’auditori i la taula amb recursos de la Universitat de Girona.
Retalls de premsa d’aquesta notícia:
El Punt: Girona Renova un terç dels recursos educatius
Diari de Girona: Girona ofereix 286 recursos educatius
Nota de premsa de l’Ajuntament de Girona (foto de baix, font: Ajuntament)
Les coses han canviat, han evolucionat. Fa poc, quan es marxava de viatge es feien fotos, es gravaven videos, es recollia documentació… amb una càmara (digital) i una de video com a molt. La nostra família ha estat de viatge durant uns dies i hem tingut diversos estris per recollir fotos i videos, alguns amb capacitat per penjar-los directament a la xarxa, per exemple a twitter, facebook o twitxr.
Durant el viatge que avui hem acabat hem estat a sis hotels diferents. Només en un hi havia wifi gratuïta. I en un, malgrat pagar-la, la wifi no arribava a l’habitació i calia anar al Hall de l’Hotel (però hi havia accés pagant a Internet via cable). Estic parlanat d’Europa, no pas dels USA, on la meva experiència és d’accés lliure a Internet a hotels i diversitat de hostpots.
Ahir em va agradar molt el 
Arribar a l’edifici principal d’una Universitat i trobar-se de morros amb les fotos de varis premis Nobel impressiona. Trobar-se envoltat, al pati de l’edifici, de les escultures de tota mena d’acadèmics (científics, humanistes, etc.) que han passat per la 
Hi ha una cosa que a Europa no és unificada i que caldria unificar: els colors dels rètols d’autopistes i de carreteres. A Espanya, França i Alemanya, les indicacions d’autopista són blaves, i les de carreteres verdes. A Itàlia, a l’inrevès. Ahir mateix, a Bratislava vaig equivocar-me en agafar l’autopista de Viena perquè els colors s’havien invertit respecte d’Hongria (no n’acabo d’estar segur, però en tot cas els diferents canvis als 8 estats on hem conduït fins ara comporten una mica d’incertesa.
El Danubi és un riu cabdalós, majestuós, silenciós, que lliga amb la ciutat de Budapest, que serveix a la senyora Buda, que juga amb el senyor Pest. Més gran que el Sena, més ciutadà que el Ter, més senyorial que el Loira, més llunyà que el Rhin, més verd que l’Ebre, més terrós que el Roine.
Acabar el període feina un dia, començar les vancaces de seguida – una de les fites del cicle anual. El cervell no canvia de forma sobtada, sinó que cal un període de transició que pot duran alguns dies. Sempre queda alguna cosa per fer endarrerida i que s’ha de completar abans de començar les vacances. I també cal arrodonir algunes tasques perquè les vacances puguin començar sense distracció, amb concentració per gaudir-ne al màxim.
